Escrit per Administrador
Cites
Citas
“A la Seu de Mallorca res us fa nosa. Els vostres ulls poden abraçar, des de qualsevol lloc on sigueu, tota la seva immensitat. A la majoria de les altres catedrals, les columnes us entrebanquen, topeu amb elles, sempre en teniu un parell davant els ulls. Al sortir de la Seu de Mallorca, quasi no us recordeu de si n’hi heu vistes!...”.
Joan Rubió i Bellver
“Tot monument sol tenir una qualitat distintiva, característica, que mostra com a predominant damunt totes les altres, Aquesta qualitat característica de la Seu mallorquina és la proporcionalitat, l’harmònica correlació de dimensions, tant de dins com de fora... I és ben coneixedora i manifesta la intenció del qui va idear aquesta Seu, que brillàs i resplendís tal mèrit”.
Antoni Gaudí
“1230. Conquistada y entrada la ciudad, anteponiendo el Señor Rey á todas las cosas la honra de Dios y su Divino culto, mandó desde luego erigir la iglesia Catedral, dando el terreno necesario para su construcción delante de su Real palacio, bajo la invocación de nuestra Señora cuya figura, que consigo llevó, dio para el altar mayor”.
G. Terrassa
“El resultat de quatre-cents anys de feina ha estat extraordinari. La Seu, una de les catedrals gòtiques més grans d’Europa, té una planta rectangular de tres naus, divuit capelles laterals, trenta-dos finestrals i set rosasses. La sensació de verticalitat és produïda pels forts i contraforts que la sostenen. Ocupa una àrea de 6.600 m2, hi caben prop de cinc mil persones i l’envergadura de les catorze columnes octogonals només és superada pel Duomo de Milà”.
Bernat Julià
“Vista desde el histórico castillo de Bellver, parecíale a Jovellanos –que allí pasó más de un lustro de cautiverio– una grande nave almiranta entre pequeñas corbetas. Lavedán la comparaba a un monumental órgano de piedra, y algún literato la ha llamado suntuoso bajel de ámbar anclado en la costa... El resultado es un edificio de enormes proporciones en largo y ancho, con predominio de líneas verticales y distinto de los tipos corrientes de templos medievales. Su originalidad comienza ya en la planta, angular, seca de líneas, sin ninguna curva ni ángulo que no sea recto al nivel del suelo y con tres cuerpos enfilados, de tamaña creciente desde Oriente a Occidente: la capilla de la Trinidad, rectangular y de pequeño tamaño; el amplio presbiterio o capilla Real y el enorme bloque de las naves”.
Pere Antoni Matheu
“Si caben en el género gótico sublimidad en la idea general, delicadeza, lujo y elegancia en las partes, la entrada lateral de Mediodía, o del Mirador, reúne todas esas prendas, cada una de las cuales basta a dar valor y renombre a cualquier fábrica”.
Pau Piferrer i Josep Maria Quadrado
“L’efecte que causa el seu volum immens s’acreix pel fet de poder-la contemplar de cop, totalment a la primera ullada. Al principi sembla un poc buida, però això li afegeix també grandesa i majestat... H.C., amb els seus vasts coneixements sobre aquestes matèries, estava simplement atònit. Primerament vaig pensar que prorrumpiria en exclamacions admiratives, però, afortunadament, la reacció que tal meravella produí en ell fou l’oposada; el deixà sense parla”.
Ch. W. Wood
“A la Catedral el visitant veurà una de les millors obres de la Cristiandat. L’afirmació semblarà exagerada i parcial a aquells que la desconeguin o no n’hagin sentit parlar; però als qui en tinguin antecedents els semblarà una veritat establerta, ja que és aquella catedral una de les deu primeres esglésies del món sencer, considerada des del punt de vista arquitectònic. Cram, el gran arquitecte americà creador de la catedral de Nova York, declara, després de seriosos estudis tècnics, que és una de les tres o quatre primeres”.
Chamberlin
“La pedra ha adquirit amb el temps, principalment la que correspon a la part de la mar, una bella pàtina de color groc daurat que dóna un gran encant a tot l’edifici; particularment quan el sol la il·lumina s’encén tot amb un matís calent i molt suau que únicament el temps i el sud poden comunicar a una pedra”.
Arxiduc Lluís Salvador
“Si un dia entreu a la Catedral de bon matí, mireu-la, reflectida, en la pila de l’aigua beneita, com la Catedral de Rouen a Madame Bovary. Ses naus altíssimes, esfereïdores. Se trabuquen endins, endins, sostingudes per columnes dèbils com canyes. Baixant els quatre graons del portal d’Almoina, involuntàriament s’arrufa i encongreix el cap com per un moviment de terror. La grandària sembla insostenible, inestable, cosa d’equilibri sense durada..., i fa set-cents anys que s’aguanta dreta. Tancar el major espai amb la menor quantitat de pedra, sembla el problema resolt per aquells humils imaginaires i mestres de l’obra de la Seu”.
Miquel S. Oliver
“Aquest temple és una gran flor del jardí de la humanitat. Poques vegades els homes hauran fet servir la matèria per espiritualitzar-la tant. Són moments feliços del món. Moments en què el misticisme es cristal·litza en obra d’art, en què el pensament es reclou, i l’ànima agafa forma. La Seu de Palma és una illa que ha nascut al cor d’una altra illa. Tant hi ha nascut, que enlloc com aquí dintre un es troba tant dintre mateix de Mallorca. L’isolament és tan gran, la pau hi és tan definitiva, que, sentint la remor de la mar, un es figura embarcat en una illa meravellosa que navega com una nau”.
Santiago Rusiñol
“En haver berenat, anava a la Seu de Palma per sentir assajar un organista. Jo m’inspirava en aquell interior gòtic, evocant-ne les hermoses formes arquitectòniques. La llum esclatava dins l’obscuritat a través dels vitralls, com una flamarada roja. La catedral, a aquella hora, encara era en silenci. La música d’orgue i la llum escolant-se pels vitralls em suggerien una gran diversitat de formes”.
Joan Miró
“Més imponent que airosa, més sòbria que augusta, més severa que rica, més grandiosa que delicada, ha merescut el títol de la més bella victòria de l’esperit damunt la pedra, que hagi vist l’Edat Mitjana. La seva privilegiada situació, en primera línia, a l’aresta de la murada romana; la color pàlida de les pedres; el ritme de plens i buits creat pels vigorosos contraforts; la singular audàcia constructiva de la seva fàbrica; l’altura mai vista de les seves voltes; l’empenta atrevida dels seus arcs i la lleuregesa fins i tot temerària de les seves columnes; els bellíssims efectes de llum de rosetons i vitralls i –paradoxalment– la grandiosa nuesa de les superfícies atorguen a l’edifici, segons opinió dels crítics, la categoria d’un dels tres o quatre temples que ofereixen més interés en tot el món”.
Baltasar Coll i Tomàs
“Les campanes de la Seu
han tocat l’Ave Maria
set, vuit, nou o deu:
quin temps fa ningú ho sabria.
Jo guaitava en el carrer
l’amor meva si venia”.
Joan Pons
CATEDRAL
"Las olas de rodillas
Los músculos del viento
Las torres verticales como goitos
La catedral colgada de un lucero
La catedral que es una inmensa parva
Con espigas de rezos
Lejos
Lejos
Los mástiles hilvanaban horizontes
Y en las playas ingenuas
Las olas nuevas cantan los maitines
La catedral es un avión de piedra
Que puja por romper las mil amarras
Que lo encarcelan
La catedral sonora como un aplauso
O como un beso"
Jorge Luis Borges
“És la més bella victòria de l’esperit sobre la matèria que hagi contemplat l’Edat Mitjana”.
Pierre Lavedan
“La Catedral de Mallorca es el edificio gótico de naves más espaciosas y la que tiene las columnas más altas y delgadas y, por lo tanto, la Catedral que, con menor cantidad de materiales vistos desde el interior, encierra dentro de sí un volumen mayor y de espacio útil. De todas las iglesias góticas de tres naves es la que tiene la nave lateral más alta posible sin absorber las luces, ni la altura de la nave central”.
Joan Rubió
“Una de las peculiaridades de la Catedral que la individualiza frente a otros edificios similares es su emplazamiento. Se alza en un enclave histórico privilegiado, en lo que fue núcleo de la ciudad desde la colonización romana”.
Catalina Cantarellas
“Emerge como una nave gigantesca de piedra sobre las murallas medievales reflejando su mole espléndida sobre las aguas azules del mar latino. Presidiendo la bahía palmesana parece ser un anuncio del saludo y acogida que los habitantes de la Isla dispensan a cuantos se acercan a las costas de la ciudad”.
Francisco Suárez
“… aquest vaixell femení és la Seu, la Catedral model del gòtic mediterrani, la que té les columnas més altes del món i la rosassa més gran de totes les esglésies gòtiques també del món… entrau a dins, posau-vos just al mig de la nau central i mirau enlaire: un vertigen a l’enrevés us corprendrà… ”.
Maria Antònia Oliver
Altres Serveis
Opinió
Martiriologi
Intervenció Barceló
Suscripcion
En Linea
Tenim 109 convidats connectatCerca
Visites Grups CCAA
Guia de Visita
 |
 |
 |
 |
 |
