Escrit per Administrador
Detalls
XIFRES
Mides en metres
|
Element |
Llargària | Amplària | Alçada |
| Capella Trinitat |
9,43 |
5,70 |
13,40 |
| Capella Reial |
24,45 |
15,87 |
28,30 |
| Nau Major |
75,52 |
19,40 |
43,74 |
| Nau Lateral |
75,52 |
10,03 |
30,17 |
| Capelles absidals |
110,32 |
10,03 |
16,35 |
| Capelles de las Naus |
6,70 |
7,65 |
16,35 |
Messures Globàls
La cuberta mideix: 4,250 m2
Llargària total: 109,40 m
Amplària total: 39,45 m
Alçada nau central: 43,95m
Alçada naus laterals: 29,49 m
Alçada de les columnes: 21,47 m
Gruixa de las columnes: 1,49 -1,67 m
NOMS
Beat Ramon Llull (+1316), a la façana princiapl, a les capelles de sant Sebastià i de la Puríssima
Santa Catalina Tomàs (+1574) a la façana principal, a la capella de sant Sebastià i al vitrall Regina Virginum de Gaudí a la Capella Real
Sant Alonso Rodríguez (+1617) a la capella de sant Sebastià
Beat Juníper Serra (+1784) a la capella de sant Sebastià i al vitrall Regina sanctorum omnium a la Capella Real
Pere-Joan Campins Barceló, a la Capella Real
Gabriel Llompart Jaume, a la nau central
Josep Miralles Sbert, a la Capella del Santíssim
Jesús Enciso Viana, a la Capella del Santíssim
Teodor Úbeda Gramage, a la Capella del Santíssim
Jaume II, rei de Mallorca
Jaume III, rei de Mallorca
Pere I d’Urgell, infant, més conegut com a Pere de Portugal
Pagà de Mallorca, infant, germà bastard de Jaume III
Esclarmunda de Mallorca, filla de l’infant Sanç de Mallorca
Antoni de Galiana, primer prelat mallorquí que ocupà la Seu
Berenguer Batle, bisbe
Guillem de Vilanova, bisbe
Ramon de Torrella, primer bisbe de la diòcesi
Gil Sánchez-Muñoz, bisbe
Arnau de Marí olim de Santacília, bisbe
Reinaldo Mir, canonge
Ponç de Vilardida, beneficiat
Joan Font, àlies Roig, domer
Arnau Sa Torre, prebost
Arnau Desmur, jurista
Beatriu de Pinós, vídua del camarlenc del conestable Pere de Portugal
Pere-Joan Llobet, lul·lista
Marquès de la Romana
LA SEU DE MALLORCA
Alta, gran, ardida, heroica, canta l'himne triomfal,
adreçant a Déu cent braços d'ossatura colossal
sobre el mar que humil li besa l'escambell del setial.
És la Seu de les primícies d'aquell Rei Conqueridor
que devia alçar mil temples, oh gran Verge!, en vostre honor
mes aquest vos oferia de sa vida al punt millor.
D'aquell hèroe, d'aquell segle aquí es mostra l'ideal:
per això un Te-Deum de pedra és aquesta catedral,
per això és figura símbol de l'Església maternal.
A les naus, l'Església-poble, que és ramat del Bon Pastor;
més amunt, l'Església-mestra, tribu ungida del Senyor,
i allà al fons, l'Església-glòria, entrevista en l'esplendor...
Sots la rosa més enorme que ha florit l'art ogival
temple a part hi forma l'absis per al chor sacerdotal,
dominant-hi tots els ordres la cadira episcopal.
Entre apòstols i grans àngels pel gran absis esculpits,
qui del culte i la pregària duen signes exquisits,
finestrals altíssims clamen pels vitratges colorits.
Allà al fons, damunt el trono de mitrada autoritat,
guaita excels, inabordable, un terç temple més sagrat,
santuari del misteri de l'augusta Trinitat.
Tot obert son finestratge deu teixir-li vels de llum
on l'encens, flotant, iritza les boirelles del seu fum;
on set llànties representen la pregària qui es consum.
Els set àngels qui assisteixen a davant l'Omnipotent
aqueix temple t'explicaren, oh Gaudí, son alt sirvent:
tu, sentint-ho, en penetrares el simbòlic pensament,
tu, vident, l'has revelada, nostra augusta catedral,
renovant per dellà els segles son concepte original,
restablint-hi clar el símbol de l'Església maternal.
Canti, doncs, per les centúries Seu tan plena de sentit:
de Déu canti les lloances, de la Pàtria, l'Esperit,
i no manqui tal prodigi fins que el món serà finit.
Miquel Costa i Llobera
CURIOSITATS
Demanà el títol el bisbe Campins i li concedí el Papa sant Pius X.
Les dues insígnies basilicals dissenyades per Gaudí
El conopeu: de forma cònica semblant a un paraigua amb franjes altyernants de color vermell i or
El tintinacle: campana que anuncia l’arribada de la processó amb el clergat de la basílica
LES CAMPANES
Noms de les campanes, de major a menor:
N’Eloi
Na Bàrbara
N’Antònia
Sa Nova
Na Mitja
Na Tèrcia
Na Matines
Na prima
Na Picarol
N’Eloi pesa 45 quintars, uns 4.500 quilos.
SABIA QUE...?
Una llegenda popular relaciona l’edificació amb una forta tempesta que assolà les naus catalanes quan es dirigien cap a la conquesta de Mallorca i el rei En Jaume I prometé a la Mare de Déu un temple si aconseguien alliberar-se’n.
La mesquita que trobaren els conqueridors s’adaptà al nou culte cristià i quan la construcció del nou temple arribà a l’altura del portal lateral, la mesqwuita fou enderrocada (1386)
El 1601, l’edifici era acabat i consagrat pel bisbe Vic i Manrique
En un document testamentari de jaume Ii datat el 1306, el monarca ordenà la construcció d’una capella per esser-hi enterrat (la capella real)
Devers la meitat del s.XIV sembla que es decidí canviar el pla de l’obra, d’aquí la mancança d’unió que hi ha entre la capçalera i la nau del temple
El terratrèmol de 1851 féu malbé la façana principal, i Joan Baptista Peyronnet féu el frontó de gust neogòtic quedant cegades les dues rosasses laterals
El 1931, l’edifici fou declarat Monument Històric Artístic
Les obres es començaren per la Capella de la Trinitat
El cinquè tram – on hi ha els dos portals laterals –és més ample que la resta
La Capella Reial és emprada actualment com presbiteri
La Capella de la Trinitat, situada a uns 7 m d’alçària, és mausoleu reial
La façana més llarga és la del Mirador, a la zona sud
El campanar està situat en un eix divergent respecte a la nau
Hi ha dues sales capitulars: la més antiga probablement de Guillen Sagrera, la gòtica de planta trapezoïdal, fou conclosa el 1433, la barroca, probablement de Francisco Herrera, de planta el·líptica, fou acabada el 1701
Hi ha dues sales capitulars: la més antiga probablement de Guillen Sagrera, la gòtica de planta trapezoïdal, fou conclosa el 1433, la barroca, probablement de Francisco Herrera, de planta el·líptica, fou acabada el 1701
Hi ha 7 rosasses i 83 finestrals. Els nervis de la rosassa major formen la figura de l’estrella de David
El Museu fou inaugurat el 1932
Un quadre al Museu recorda el primer sermó a la Catedral de sant Vicenç Ferrer
La Seu fou feta amb marès de les pedreres de Llucmajor (Galdent i Puigderrós), Felanitx, Portals Vells, Campos (Font Santa), Palma (Coll d’en Rabassa, Sa Teulera, Bellver i Son Puigdorfila de Palma i sobretot de Santanyí.
L’antic retaule major barroc, després de la reforma de Gaudí, fou traslladat a la Parròquia de la Immaculada Concepció (Sant Magí) de Palma. Part de l’antic retaule major gòtic es troba ara col·locat damunt el portal del Mirador
Els canelobres monumentals de plata, ara al Museu, foren obrats amb els procediments de fosa, cisellat i repussat per l’argenter Joan Matons, entre 1704 i 1718
L’any 1493, quan els jueus foren expulsats de Sicília, uns mercaders mallorquins compraren els dos famosos Rimmonin, ara al Museu, i els oferiren a la Seu. Són objectes per protegir el Sefer o rotlle de la Llei
L’orgue consta de quatre teclats manuals de 56 notes i un pedaler de 30 notes.
El claustre, edificat a l’antic hort capitular just al costat del portal de Sant Jeroni, fou edificat l’any 1707 i és de planta quadrangular amb corredors porticats
Dos dies a l'any, vers les 9 del matí, la llum de la rosassa major, ssituada on comença el presbiteri, es pojecta sobre la rosassa de la façana pincipal: Són els dies 11 de novembre, festa de sant Martí, i 2 de feber, festa de la Candelària
Altres Serveis
Opinió
Martiriologi
Intervenció Barceló
Suscripcion
En Linea
Tenim 89 convidats connectatCerca
Visites Grups CCAA
Guia de Visita
 |
 |
 |
 |
 |
