Martiriologi 01 de Gener

Dia u de gener
 
En l’octava del Nadal del Senyor i en la seva Circumcisió, la solemnitat de santa Maria Mare de Déu, que els Pares del concili d'Efes aclamaren com a Theotókos, perquè d'ella va prendre carn el qui és la Paraula i va habitar entre els homes, el Fill de Déu, príncep de la pau, el Nom del qual és per damunt de tot altre nom.
 
2. A Cesarea de Capadòcia, l'enterrament de sant Basili, la memòria del qual se celebra demà.
 
3. A la Campània i als Abruços, la commemoració de sant Justí, que és celebrat com a bisbe, il•lustre pel zel i per la defensa dels feels.
 
4. A Roma sant Almaqui, que va oposar-se als jocs dels gladiadors i, per això, el prefecte de la ciutat, Alipi, va manar als gladiadors que el matassin. Així va ser comptat entre els màrtirs victoriosos.
 
5. A la serralada del Jura, a un poble de la Gàl•lia lionesa, la commemoració de sant Eugend, abat de Cognac. Va viure al monestir des de petit i va fomentar molt la vida comunitària dels monjos.
 
6. A Ruspe, ciutat de Bizacena a l’Àfrica, sant Fulgenci, bisbe. Exercia l'ofici de procurador d'aquell lloc i es va fer monjo. Més tard va ser bisbe en temps de la persecució dels vàndals. Va patir molt per part dels arrians. El rei Trasimond el va exiliar dues vegades a Sardenya. A la fi, va ser restablert a la seva seu i durant la resta de la vida va instruir feelment el poble amb la predicació de la veritat i de la gràcia.
 
7. A Souvigny de la Borgonya, el traspàs de sant Odiló, abat de Cluny. Sever amb ell mateix i dolç i misericordiós amb els altres, va instituir treves de Déu entre els bel•ligerants, en temps de fam va socórrer de moltes maneres els necessitats, i és el primer que va establir al seu monestir la celebració de tots els feels difunts l'endemà de Tots Sants.
 
8. A Jablonnac, de Bohèmia, santa Zedislava, mare de família, que va ser un gran consol per als afligits.
 
9. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere, de l'Orde dels Clergues Regulars, popularment anomenats Teatins, i cardenal. Molt desitjós de fomentar el culte diví, es va dedicar gairebé tota la vida a la recerca i edició de textos i còdexs antics de litúrgia i també a la catequesi d'infants.
 
10. A Roma, sant Vicenç Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió. Regí santament les diòcesis que tenia encomanades, i va haver de sofrir exili per la seva fidelitat al Papa.

11. A Lvov d’Ucraïna, sant Segismon Gorazdowshi, prevere, natural de Polònia, cèlebre per la seva bondat envers el proïsme i precursor de les obres per defensar la vida. Va fundar l’Institut de les Germanes de Sant Josep, consagrat del tot al bé dels pobres i desemparats.
 
-És gloriosa a la presència del Senyor.
-La mort dels seus sants.

Tornar