Fragments de Corema, Setmana Santa i Pasco de Antoni Mª Alcover

DIA DEL RAM

Es dia del Ram són molts que van a sortir de la parròquia. N’hi van a la Seu, de tot es terme de Ciutat i d’es pobles de la Muntanya, perque la Seu solen dir que entra pertot; se considera que és sa Parròquia de tots es mallorquins; i això ja és una costum antiquísissima. Déu sap es sigles que hi ha que es considera així! Tal volta ve d’es temps del Rei En Jaume!

DIJOUS SANT

Allà on és ,és llarg l’Ofici és a la Seu, perquè el Bisbe hi consagra ets Olis, això és, per totes ses Fonts de Baptisme i per ses Estremauncions de tot Mallorca...

A la Seu fa anys que la componen així, a sa Casa Santa, i la fan, no a l’altar major, que no toca fer-l’hi, sinó a una capella, a sa magnífica capella de Corpus. Crist... Sa Casa Santa de la Seu és sens dubte sa més grossa i sa més imponent de tota Mallorca...

... sentia contar d’al·lot a un ciutadà que venia a sa nostra escola, que ell hi solia anar amb sa mare, a la Seu, i que el Bisbe mateix era es qui rentava de bon de veres es peus a dotze pobres de la Misericòrdia, i llavó los donava cinc pessetes d’almoina perhom.

PROCESSÓ DE L’ENTERRO I SOLEDAT DE MARIA

A la Seu fan aquesta processó tot d’una que acaben Laudes devers les set, a entrada de fosca: només hi van els seminaristes, es preveres d’allà, es beneficiats reials i es canonges entrepol·lats amb sos Cavallers i presidint el Bisbe que hi va capulla posada s’entén, sa capulla de sa mussa; no la hi du mai, més que en aqueixa processó.

OFICI DE GLÒRIA

A Ciutat, en alçar ses campanes de la Seu, p’es Glòria que acaben d’entonar, en es baluard de Sant Pere ets artillers desparen es canons, i vénguen canonades i més canonades, com es dies de gala; i ses sirenes i corns de tots es vapors  que hi ha fondejats an es Moll se posen a cornar, i vos assegur que en mouen , de talabastaix.

Mentrestant escabotells d’al·lotea corren p’es carrers, cridant a la desesperada: - Aranyetes, sortiu! Que el Bon Jesús ja és viu! Aranyetes, sortiu!, que el Bon Jesús ja és viu!- I no sols fan això. Sinó que peguen per ses portes, caixes i cadires, i crida que crida: - Aranyetes, sortiu! Que el Bon Jesús ja és viu! Aranyetes, sortiu d’es forat! Que el Bon Jesús ha ressuscitat!

DIADA DE PASCO. PROCESSÓ DEL BON JESÚS RESSUCITAT

A la Seu la fan passat les nou i mitja, després de Prima, i no surt per defora. Comença on hi ha dalt una taula sa figura del Bon Jesús ressuscitat amb un mantell de lama d’or, sa bandera amb sa mà esquerra i dant sa bendició amb s’endreta. La porten dalt tabernacle quatre capellans, i segueix sa processó per baix de l’orgue fins a sa capella de la Puríssima i per davant es portal major i cap a ses Fonts de Baptisme, i d’allà cap es portal d’es Mirador, a on compareix de sa capella de Sant Pere sa figura de la Mare de Déu, que porten també quatre capellans, tota vestida de festa, i fa tres reverències i tres capadetes per via d’un artifici que du dedins i que es posa en moviment estirant una cordeta que guaita davall es tabernacle.

Lo gustós és s’esbart grandiós d’infanteria i d’al·lotea i de gent gran que es posen allà ben atapits per veure ses tres reverències i ses tres capadetes de la mare de Déu, i posen s’infanteria i s’al·lotea a ses fileres de davant i es grans darrera, i així tothom ho pot veure; i vos assegur que hi miren, arreu, i que no pipellegen, s’infanteria i s’al·lotea!

Aquí segueix sa processó unint-s’hi la Mare de Déu, fins que arriben a l’altar major i deixen ses dues figures una a cada banda d’altar, dalt una tauleta.

Fragments de “Corema, Setmana Santa i Pasco” de Antoni Mª Alcover, Les Illes d’Or, Editorial Moll, Palma, 1956.