Skip to Menu Skip to Content Skip to Footer
EspañolCatalàEnglish
Lunes, 21 Mayo 2012 - 18:38
  • texto pequeño
  • texto normal
  • texto grande
  • Azul
  • Negro
  • Purpura
  • Verde
  • Violeta
  • Rojo

EL CORPUS A LA SEU - 2012

EL CORPUS A LA SEU

“AIXÒ ÉS EL MEU COS. AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG”

llegir mes...


La Festivitat del Corpus Christi, de llarga i nostrada tradició a la nostra Església, és anyalment la memòria de la Presència de Jesús entre nosaltres en el sagrament de l’Eucaristia. Aquell que va dir als seus deixebles: “No tingueu por: jo estaré amb vosaltres fina a la fi del món” compleix la seva paraula i ens acompanya sempre, per tal que amb els ulls posats en Ell, ens deixem transformar en sal i llum pel món i així, ser bons servidors de l’Evangeli.

El Capítol de la Catedral vol celebrar aquesta Festa convidant als fidels de l’Església de Mallorca a una oportuna preparació per tal que l’Eucaristia i la Processó del dia del Corpus sigui manifestació fonda de la fe en el Crist Ressuscitat.

Dia 3 de juny, diumenge:

Celebració de l’Eucaristia a la Seu a les 19 hs.

El conjunt vocal Poema Harmònic, Filial de la Universitat Illes Balears, interpretarà la missa de Pau Villalonga, primer mestre de capella de la nostra Seu, recentment recuperada a partir del manuscrit que es troba a l’Arxiu Capitular. Dirigirà el Mestre Joan Company i Florit.

 

Dia 5 de juny, dimarts:

Taula Rodona a la Parròquia de Sant Miquel, a les 19,30 hs

Tema: sentit teològic, litúrgic i popular de la Festa del Corpus a Mallorca.

Participen: Mn Joan Bauzà, Degà de la Seu; Mn Pere Oliver, Rector de la Parròquia de Santo Josep Obrer i Membre de la Delegació de Pastoral Catequètica i Litúrgica; el Sr Felip Munar. Es projectarà el Vídeo: “Jesús pels carrers de Nova York”.

 

Dia 7 de juny, dijous:

A la Seu i a les 20 hs,

“La paraula i la música expressen la fe en el Ressuscitat. Recital de poemes sobre el tema de la festa del Corpus”.

 

Dia 8 de juny, divendres:

A la Seu de les 20 a les 21 hs

Exposició Major i Adoració del Senyor.

 

Dia 10 de juny, diumenge

A les 17,15: Vespres Solemnes

A continuació, Celebració de l’Eucaristia presidida pel Sr Bisbe i concelebrada pel Capítol i tots aquells preveres que hi vulguin participar.

Seguidament, Processó pels carrers de la Ciutat Antiga, amb l’itinerari tradicional.

CONSAGRACIÓ DE VERGE

El diumenge 20 de maig, a les 12 hores, el señyor Bisbe presidirà l'Eucaristia en el si de la qual una al·lota mallorquina de Manacor, Catalina Riera, serà consagrada segons el ritual de verges.

LES CORTS DE CÀDIZ I LA SEU

18 i 19 de setembre de 2012.

II JORNADES D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SEU DE MALLORCA. El Bisbe Bernat Nadal i la Seu de Mallorca en el bicentenari de la Constitució de 1812

El Bisbe Nadal fou, en un moment, president de les Corts de Càdiz.

LLOC DE CELEBRACIONS DIOCESANES

La Seu és església catedral (càtedra del Bisbe), és església capitular (capítol de canonges) i és església diocesana. És per aquesta última raó que tenen lloc a aquest temple les celebracions religioses més emblemàtiques o més nombroses de l'illa. A tall d'exemples, durant l'any 2011, la Institució Teresiana celebrà el seu centenari, la Prelatura celebrà la festa de sant Josemaría Escrivà, o Càritas de Mallorca els seus primers cinquanta anys. 

VISITARON LA CATEDRAL

Personas de muchas nacionalidades y de todos los ámbitos de la vida pública vistan nuestra Seu. A título de ejemplo, durante 2011, lo hicieron Isabel Allende, la política chilena, Josep Mª Soler, el abad de Montserrat o Miguel Zuaga, el director del Museo del Prado. Otras veces, son grupos los que nos visitan, como el Govern de Andorra, Órdenes militares, Maestros jubilados, Padres Provinciales de La Salle o Jóvenes de California.

Noticias

  • Previous
  • Next
  • Stop
  • Play

Atención, se abre en una ventana nueva. ImprimirCorreo electrónico

GAUDÍ A LA SEU DE MALLORCA

GAUDÍ A LA SEU DE MALLORCA, O LA INTERPRETACIÓ DE L’ESTÈTICA LITÚRGICA

 

                En iniciar l’any Gaudí 2002, cal que l’obra d’aquell “artista total” que restaurà i decorà la Seu de Mallorca, segons els desitjos i plans del bisbe Campins, sigui novament contemplada des de la seva font d’inspiració genuïna. Aquesta font és la celebració litúrgica.

                No estam davant una obra ni tan sols de reintegració arqueològica a les formes primitives del pla original de la Seu. El genial artista de la Sagrada Família no era partidar del “tradicionalisme arqueològic”, que seguia Viollet-le-duc en les restauracions dels monuments medievals francesos, restauracions que l’arquitecte de Reus qualificava de “migrada qualitat artística”. Enfront d’un arqueologisme mort, Gaudí defensava i seguia un “tradicionalisme vivent, sòlidament raonat”, el que volgué imprimir en la seva restauració de la nostra Seu.

                Aquesta restauració, que encara agraïm i admiram, de la qual n’estam orgullosos els qui copsam el batec del “moviment litúrgic”, sorgit a mitjan segle XIX i estès sobretot a França i a Bèlgica, seguit i combregat pel bisbe Campins, i els qui avui beneïm la culminació d’aquest moviment en la reforma i renovació litúrgiques del Vaticà II, té la seva motivació i troba el seu objectiu en la litúrgia, que es desenrotlla al voltant de l’altar, presidit pel bisbe des de la seva càtedra -en la Catedral-, acompanyat dels seus preveres, assistit dels ministres, amb la participació viva de tot el poble de Déu. Aquesta, diu el Vaticà II, és la manifestació principal de l’Església: l’acció que la manifesta principalment com a assemblea convocada pel Pare, per celebrar la salvació de Jesucrist, sota l’impuls i la gràcia de l’Esperit Sant.

                La Catedral, escrivia el bisbe Campins per la Marededéu d’agost de 1904, “resumeix i personifica la diòcesi”, que és l’Església particular. Pontífex, sacerdot suprem, d’aquesta Església particular és el bisbe, que en la Seu ha de desplegar l’exercici del seu ministeri sacramental. La Seu, per altra banda, “representa i significa” el misteri de Crist, del cap i dels seus membres. Certament Campins no trobà una Catedral de Mallorca “apta” per fer visible aquesta manifestació del poble cristià, que participa de la litúrgia, celebrada fontalment a l’altar, visible per als feels, altar enrevoltat dels qui, amb el bisbe i presidits per ell, exerceixen en nom de Jesucrist el culte públic de tota l’Església. No estava llavors la nostra Seu habilitada per exercir aquesta funció per la separació entre poble i ministres principals de la litúrgia, pel cor plantat com un edifici dins un altre edifici -sobretot des del segle XVI-, pels retaules -el gòtic del segle XIV i el barroc del XVIII- que cobrien la càtedra episcopal i obscurien la prestància i la centralitat de l’altar. El bisbe, doncs, tenia la càtedra -l’antiga “cadira de pedra” del bisbe Berenguer Batle situada a l’absis major- tapada i oblidada, i just presidia el cor des de la seva cadira principal. El cor, dreçat enmig de la Seu, deixava un espai remitjat i esquifit per al poble, engegat encara dels seus escassos seients habituals per les autoritats en les grans festes. La Seu ni era càtedra del bisbe ni casa principal del poble de Déu, convocat -aquesta era l’antiga preocupació de la litúrgia cristiana, redescoberta pel “moviment litúrgic”- per prendre part activa, conscient i fructuosa en la celebració sacramental, sobretot en l’Eucaristia.

                El pla primitiu de les esglésies cristianes, ben clar i llampant per a Campins i que, segons ell, perdurava en la ment dels primitius constructors de la nostra Seu, s’havia obscurit i esvaït en la Catedral per successives reformes que no sols contradeien el pla primitiu sinó que impedien que els feels prenguessin part en les celebracions, que els sacerdots i altres ministres restassin com engabiats, amagats dels feels i segregats, que el bisbe no pogués fer visible el seu ministeri de pontífex suprem, mestre i pastor de la seva guarda.

Suscripcion

Suscripcion a las noticias y boletines de la Catedral de Mallorca

En Línea

Tenemos 161 invitados conectado

Búsqueda

Web
Catedral Ð Mallorca

CONFERENCIAS

 

Conferencias en la Catedral de Mallorca

Visitas Grupos C.A.

Guia de Visita

Guía de Visita Visit Guide Ihr Begleitblatt
Guide de visite Guida della Cattedrale  

Titular

Titular

TITULAR

Dedicación

dedicacion

Citas

Citas

CITAS

Detalles

detalles

DETALLES

Escritos

escritos

ESCRITOS