LA NIT ÉS COM LA FE
Com una nit d’estrelles.
La nit és fosca, és veritat. Però no és veritat que de nit s’hi veu menys.
El dia és claror. Però no és veritat que de dia s’hi veu més.
Quan de dia, a Ciutat, surt al carrer de Sant Miquel fregant colzes a tanta gent que va i ve i m’envolta, jo em sent ciutadà de Mallorca. Però quan jo puig al Galatzó i alç la vista cap amunt, em sent membre de l’univers.
Durant el dia veim més clarament el que ens queda a prop. Però durant la nit veim coses que queden a cents, a mils de quilòmetres de distància, a anys llum de distància: veim les estrelles.
La fe és una nit estrellada.
No ho veu tot clar, però veu molt lluny.
No et proporciona la precisió, però sí un sentit precís d’existència.
No et resol els problemes d’avui, però t’il•lumina el misteri de tota una vida.
No destries el detall, però et corprèn l’infinit.
No reïxes a veure quina hora és a l’esfera del teu rellotge, però prens compte de l’eternitat.
No et permet veure els enemics que s’acosten, però et permet sentir molt dins els amics encara que estiguin molt enfora.
La nit és meravellosa.
La nit és com la fe.
This article belongs to category: BAUZÀ BAUZÀ, JOAN


























